Recordant el diari: Cap de Creus

A partir de Llança tot canvia. El sol s'havia amagat per sortir en el dia més oportú, no només després del xafeg dels dies anteriors que hem va deixar amb la moral una mica baixa, sinó perquè era el dia que estaria de tu a tu amb el mateix CAP DE CREUS (cara nord), un dels racons més espectaculars de tot Catalunya. Les formes impossibles de les roques deixen a qualsevol amb la mandíbula esquinçada, i esque no n'hi ha per menys. Com ja vaig comentar als meus, et donen ganes de abraçar-les totes totes, i esque son monuments, ja que cap artista aconseguiria algo igual ni amb una ment tant tocada i creativa com la de Salvador Dalí (ell va intentar acostar-s'hi). Només la màgia de la naturalesa, i molt de vent de tramuntana durant milers i milers d'anys aconsegueixen esculpir-ne aquestes peces tant curioses i capricioses dels propis Pirineus arran de mar.

Com podeu observar la meva càmera no es de gran definició, però més enllà de la meva felicitat s'hi pot veure un petit tast del paisatge, que desgraciadament queda molt molt lluny de la realitat viscuda. Per a fotos autentiques que desperten passions haureu de buscar a la meva germana, que ella en sap un rato. En fi, continuant amb les fotos retro us deixo una amb un paisatge, una de les coves i una cala on el aigua era com un mirall.

Aquell dia, va ser el ja famós dia on vaig intercanvia un pop per a un bon plat de macarrons vegetarians (gratinats!) i una cervesa ben fresca a la terrassa de cap de creus, amb posta de sol inclosa. Un moment màgic de descans i de agraïment per a aquell dia. Per acabar varem fer una última cervesa tot cantant 'La gen normal' dels Manel amb una colla molt trempada de biòlegs de Girona que també feien nit a cala Jugadora, la qual estava tota il·luminada per la lluna 'casi plena'.

Pel mati vaig tenir una visita que ja hem va anuncià en Jürgen. Un kayakista de 71 anys (Jordi) que surt cada dia des de fa 27 anys amb kayak, faci ventolina o bufi tramuntanada! Hem va ensenyar uns quants racons magnífics i vam palejar junts fins a Port Lligat on ens varem fer aquesta foto:

Al sortir de Port Lligat em crida un home des de un veler, en Francesc de l'Escola del Mar de Cadaqués, que s'havia confós amb un altre, però la ocasió va valer perquè m'oferis formar part de una petita sortida de kayakistes al mateix cap vespre per veure el eclipse de lluna. Dit i fet. Deixo el kayak en mans d'el altre Jordi de Kayaking Costa Brava i aprofito el dia per anar a Cadaqués i agafar algo de fruita i aigua. Encara més casualitats? i tant! La Marta i en Xavi estan sentats a la terrassa del Casino fent una cervesa. 'Hey Aventurer!' crida la Marta. Ells també es troben fent una ruta, però en direcció contraria. Els consells d'en Xavi m'han servit de molt per a aquest viatge així com els ànims de la Marta. A Sant Feliu de Guíxols hi teniu dues persones maquíssimes que us ensenyaran el que faci falta en relació al kayak. Moltes Gracies!

Cap de Creus continua de nit, i per primer i (de moment) únic cop agafo el kayak per tornar enrere. Sortim una colla des de Port Lligat per anar a Cap de creus, sopar a les roques del 'canó sec' i observar la sortida del eclipsi de lluna. Per descriure el moment faré ús de les paraules que fa servir en Mutur en el seu Blog: 'trobar un eclipsi que, és clar, no ens deixava veure la lluna, voltar Massa d’Or, quedar petrificats a Sa Freu, amb una imatge extraplanetaria inoblidable, la lluna sortint amb llum de l’ombra de la terra, i formant un estrany cos planetari en un cel trencat per les roques d’Encalladora'. I esque no n'hi havia per menys. A la foto, els participants d'aquesta sortida tant especial.