14 December, 2011

Despertando...

Llevo soñando desde hace tiempo en un viaje por el mar, donde pudiera fundir-me entre las olas y las nubes, donde pudiera ser un discípulo más de la madre naturaleza. Un viaje en el que pudiera enriquecerme de los sabios lugareños u otros viajeros, pero también poder disfrutar de la soledad en su sentido más sano. Al final de este sueño yo abrazo a mi hermana en la Concha de Donostia, y era en ese mismo momento cuando yo me despertaba...





No se si sigo soñando, si me he despertado en otro mundo, o si el sueño me ha transformado por completo... Las reflexiones me las guardo para más adelante. Ahora la único que puedo decir es GRACIAS. Gracias a todos los que habéis participado en este viaje de cualquiera de las maneras. Todo ha sumado. 


Mañana jueves voy a intentar seguir en bicicleta para volver a Cataluña. Igual que con el kayak, este sera mi primer viaje en bici, y no tengo ni idea de como resultara, pero seguro que bien :-)

06 December, 2011

Carta oberta a la meva germana Lurdes

Estimada germana,

T'escric aquesta carta en mig del mar, entre onades i rafegues de vent, entre llàgrimes i rialles, i mil pensaments. Damunt del kayak des de la costa de Portugal fins ja en el Cantàbric que t'he anat escrivint mentalment.

Ja li vaig confessar al teu enamorat, que jo no fugia del nostre panorama, quan potser la família mes em necessitava. Per que les meves intencions anaven més enllà d'un simple viatge: embarcar dins un kayak, petit però ple de força, amb el qual volia descriure una estela no només d'aventura, coneixença, i diversió, però entre nosaltres de una gran unió. I així en silenci donar resposta, a la situació que ara ens envolta. I esque això de que l'amor es la resposta (love is the answer) no es un simple tòpic hippie tret dels grans Bob Marley o John Lennon. Des de el primer dia aquesta bandera del amor ha estat ondejant damunt aquest kayak groc. Si no es aquesta una gran veritat, com t'expliques que un noi sense experiència en el mar, sense preparació prèvia, en el seu primer viatge en solitari estigui a punt d'aconseguir donar la volta a la península? Com t'expliques que no hagi tingut ni un únic problema? Com t'expliques que el mar i els elements hagin estat tan favorables? Tindrà raó el Alquimista quan diu que tot l'univers conspira perquè un pugui realitzar el que realment desitja? No pretenc convèncer a ningú de res, crec que tots ja n'hem aprés.

Estimada germana, porto viatjant casi mig any en una única direcció: casa teva. La proa del kayak però abans de poder enfilar aquest Far de Igueldo ha hagut de enfilar molts altres caps, molts altres ports. Tots ells han estat aprenentatges valuosos, experiències inoblidables, vivències inimaginables. Començant per el nostre Cap de Creus i posar rumb al sud fins veure muntanyes Africanes. A Tarifa deixar el Mediterrani a les esquenes per endinsar-se en el Atlàntic. Fer la corba del Cap de San Vicente i pujar per Portugal, sempre cap al Nord. A Finisterre recitar-te un poema tot fent vibrar el cor i continuar per el Cantàbric ja desprès de la Estaca de Bares sempre cap al Est. I a dia d'avui ja nomes em queda un últim cap, segurament el mes difícil de pronunciar: cap de Matxitxako.

Així doncs espero poder arribar a la Concha de Donostia d'aquí dos dies, el dijous 8 de Desembre a partir de les 3 de la tarda. Tot entrant estaré donant les ultimes palades de les mes de 12 milions de palades que he fet en aquest recorregut. Vararé aquest kayak meravellós a la platja per donar-li el seu més que merescut descans. I finalment espero poder trobar-te allà i donar-te la abraçada que tantes i tantes vegades he somiat.

Fins molt aviat!

El teu germanet.

fotos - Galicia

Antes de chegar ao meu destino eu tivo tempo para preparar outro álbum de fotos relacionadas co meu tempo na costa de Galicia. Como na miña primeira visita, Galicia roubou meu corazón unha vez máis.

05 December, 2011

Vuelta a la Península Ibérica por Carlos Hernandez Astola

Todos los viajes son únicos e irrepetibles, y ese es el verdadero "record" para el viajero. Como bien dice Lluís Llach en su sabia canción el viaje hacia Itaca, se debe rogar que el camino sea largo, lleno de aventuras, lleno de conocimientos:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Así me lo izo saber en su día Carlos Hernandez Astola: "no te des prisa, si lo bueno termina cuando dejas la pala!". Sabia de que hablaba pues el ya navego la costa peninsular hace 6 años, pero en el sentido bueno (ya que según mucha gente yo lo he echo "al revés"). Tuve el placer de conocerle en este mismo viaje. El me motivó a que continuara y me transmitió en varias ocasiones la tranquilidad y serenidad que a veces se pierde cuando uno esta demasiado en tierra. Muchas gracias Carlos! Me duele que no nos hicimos ninguna foto juntos, pero estoy seguro que habrán más ocasiones para ello.




Me he dado el permiso de revivir tu historia, Carlos, ahora que hay tanta gente siguiendo este viaje, y que seguro les interesa leer un poco de tu diario, así como las noticias que salieron en su momento.

El diario desde la salida hasta la llegada se puede ver aquí. También dejo el enlace con varios articulas de prensa. Yo personalmente me siento bastante identificado con muchas de las cosas que escribes o que viviste.

Aprovecho la ocasión para nombrar al que seguramente sera el próximo en hacer un viaje parecido. Se llama Nuno Pereira, de Portugal, y ya se esta entrenando cada día para empezar en 2012 lo que sera su vuelta a la Península. El proyecto, muy bien organizado y preparado, se puede seguir en su blog: voltaiberica.blogspot.com

Gracias Nuno por tu apoyo y por pedirme que no desistiera. Voy a seguirte y espero poder encontrarte en algún sitio de la costa durante tu viaje y traerte un buen plato de espaguetis! Muchos ánimos!

fotos - Peniche

Pequeño álbum con fotos que hicieron mis amigos aventureros de la Bretaña en su majestuoso barco. Espero que el Mediterraneo os este tratando bien!