Finalment, penjo l' últim àlbum de fotos corresponen al viatge per la Península Ibèrica, on vaig fer us de una bicicleta per anar des de Donostia fins Llança, des de l' Atlàntic, fins el Mediterrani, posant punt i final a Granollers, el meu poble natal, el dia 24 de Desembre del 2011.
Fins la propera aventura!
gramyege kayak
15 June, 2012
11 June, 2012
fotos - Mar Cantábrico (parte 1)
Más vale tarde que nunca. De todas maneras pido perdón por no haber colgado las fotos antes. Una de las excusas mas creíbles que puedo decir en mi defensa es el gran numero de fotos que tenia de los últimos días de este viaje. En la Costa Brava era fácil: colgaba las fotos que salían mas o menos bien de mi cámara subacuática (carrete), y como eran tan pocas, pues las colgaba todas ;-)
Hoy 11 de Junio del 2012 se cumple un año desde el inicio de esta aventura (ya me parece una eternidad), motivo que quiero aprovechar para colgar las fotos que les debo a más de uno.
Desde que deje Galicia a mis espaldas continué recibiendo visitas allá donde fuera. Por lo tanto el numero de fotografías continuo en aumento, incluso hubo más de un fotógrafo que me siguió los pasos, a veces por tierra, a vece por mar. Debo pues agradecer de todo corazón a Alberto y su compañía cántabra, Edu y Marti, por estar tantos días a mi lado y obsequiarme con fotografías tan bonitas, así como a Chente, por recibirme como lo hizo y sus fotos y videos. A Sam y Francisco, y el resto de la escuadra cántabra, más de lo mismo! También agradecer a la Asociación de Kayak De Mar de Asturias y a todos con los que tuve el placer de coincidir.
Ahora sí, aquí dejo la primera parte de tres del álbum de fotos correspondiente al Mar Cantábrico.
14 December, 2011
Despertando...
Llevo soñando desde hace tiempo en un viaje por el mar, donde pudiera fundir-me entre las olas y las nubes, donde pudiera ser un discípulo más de la madre naturaleza. Un viaje en el que pudiera enriquecerme de los sabios lugareños u otros viajeros, pero también poder disfrutar de la soledad en su sentido más sano. Al final de este sueño yo abrazo a mi hermana en la Concha de Donostia, y era en ese mismo momento cuando yo me despertaba...
No se si sigo soñando, si me he despertado en otro mundo, o si el sueño me ha transformado por completo... Las reflexiones me las guardo para más adelante. Ahora la único que puedo decir es GRACIAS. Gracias a todos los que habéis participado en este viaje de cualquiera de las maneras. Todo ha sumado.
Mañana jueves voy a intentar seguir en bicicleta para volver a Cataluña. Igual que con el kayak, este sera mi primer viaje en bici, y no tengo ni idea de como resultara, pero seguro que bien :-)
Mañana jueves voy a intentar seguir en bicicleta para volver a Cataluña. Igual que con el kayak, este sera mi primer viaje en bici, y no tengo ni idea de como resultara, pero seguro que bien :-)
06 December, 2011
Carta oberta a la meva germana Lurdes
Estimada germana,
T'escric aquesta carta en mig del mar, entre onades i rafegues de vent, entre llàgrimes i rialles, i mil pensaments. Damunt del kayak des de la costa de Portugal fins ja en el Cantàbric que t'he anat escrivint mentalment.
Ja li vaig confessar al teu enamorat, que jo no fugia del nostre panorama, quan potser la família mes em necessitava. Per que les meves intencions anaven més enllà d'un simple viatge: embarcar dins un kayak, petit però ple de força, amb el qual volia descriure una estela no només d'aventura, coneixença, i diversió, però entre nosaltres de una gran unió. I així en silenci donar resposta, a la situació que ara ens envolta. I esque això de que l'amor es la resposta (love is the answer) no es un simple tòpic hippie tret dels grans Bob Marley o John Lennon. Des de el primer dia aquesta bandera del amor ha estat ondejant damunt aquest kayak groc. Si no es aquesta una gran veritat, com t'expliques que un noi sense experiència en el mar, sense preparació prèvia, en el seu primer viatge en solitari estigui a punt d'aconseguir donar la volta a la península? Com t'expliques que no hagi tingut ni un únic problema? Com t'expliques que el mar i els elements hagin estat tan favorables? Tindrà raó el Alquimista quan diu que tot l'univers conspira perquè un pugui realitzar el que realment desitja? No pretenc convèncer a ningú de res, crec que tots ja n'hem aprés.
Estimada germana, porto viatjant casi mig any en una única direcció: casa teva. La proa del kayak però abans de poder enfilar aquest Far de Igueldo ha hagut de enfilar molts altres caps, molts altres ports. Tots ells han estat aprenentatges valuosos, experiències inoblidables, vivències inimaginables. Començant per el nostre Cap de Creus i posar rumb al sud fins veure muntanyes Africanes. A Tarifa deixar el Mediterrani a les esquenes per endinsar-se en el Atlàntic. Fer la corba del Cap de San Vicente i pujar per Portugal, sempre cap al Nord. A Finisterre recitar-te un poema tot fent vibrar el cor i continuar per el Cantàbric ja desprès de la Estaca de Bares sempre cap al Est. I a dia d'avui ja nomes em queda un últim cap, segurament el mes difícil de pronunciar: cap de Matxitxako.
Així doncs espero poder arribar a la Concha de Donostia d'aquí dos dies, el dijous 8 de Desembre a partir de les 3 de la tarda. Tot entrant estaré donant les ultimes palades de les mes de 12 milions de palades que he fet en aquest recorregut. Vararé aquest kayak meravellós a la platja per donar-li el seu més que merescut descans. I finalment espero poder trobar-te allà i donar-te la abraçada que tantes i tantes vegades he somiat.
Fins molt aviat!
El teu germanet.
T'escric aquesta carta en mig del mar, entre onades i rafegues de vent, entre llàgrimes i rialles, i mil pensaments. Damunt del kayak des de la costa de Portugal fins ja en el Cantàbric que t'he anat escrivint mentalment.
Ja li vaig confessar al teu enamorat, que jo no fugia del nostre panorama, quan potser la família mes em necessitava. Per que les meves intencions anaven més enllà d'un simple viatge: embarcar dins un kayak, petit però ple de força, amb el qual volia descriure una estela no només d'aventura, coneixença, i diversió, però entre nosaltres de una gran unió. I així en silenci donar resposta, a la situació que ara ens envolta. I esque això de que l'amor es la resposta (love is the answer) no es un simple tòpic hippie tret dels grans Bob Marley o John Lennon. Des de el primer dia aquesta bandera del amor ha estat ondejant damunt aquest kayak groc. Si no es aquesta una gran veritat, com t'expliques que un noi sense experiència en el mar, sense preparació prèvia, en el seu primer viatge en solitari estigui a punt d'aconseguir donar la volta a la península? Com t'expliques que no hagi tingut ni un únic problema? Com t'expliques que el mar i els elements hagin estat tan favorables? Tindrà raó el Alquimista quan diu que tot l'univers conspira perquè un pugui realitzar el que realment desitja? No pretenc convèncer a ningú de res, crec que tots ja n'hem aprés.
Estimada germana, porto viatjant casi mig any en una única direcció: casa teva. La proa del kayak però abans de poder enfilar aquest Far de Igueldo ha hagut de enfilar molts altres caps, molts altres ports. Tots ells han estat aprenentatges valuosos, experiències inoblidables, vivències inimaginables. Començant per el nostre Cap de Creus i posar rumb al sud fins veure muntanyes Africanes. A Tarifa deixar el Mediterrani a les esquenes per endinsar-se en el Atlàntic. Fer la corba del Cap de San Vicente i pujar per Portugal, sempre cap al Nord. A Finisterre recitar-te un poema tot fent vibrar el cor i continuar per el Cantàbric ja desprès de la Estaca de Bares sempre cap al Est. I a dia d'avui ja nomes em queda un últim cap, segurament el mes difícil de pronunciar: cap de Matxitxako.
Així doncs espero poder arribar a la Concha de Donostia d'aquí dos dies, el dijous 8 de Desembre a partir de les 3 de la tarda. Tot entrant estaré donant les ultimes palades de les mes de 12 milions de palades que he fet en aquest recorregut. Vararé aquest kayak meravellós a la platja per donar-li el seu més que merescut descans. I finalment espero poder trobar-te allà i donar-te la abraçada que tantes i tantes vegades he somiat.
Fins molt aviat!
El teu germanet.
fotos - Galicia
Antes de chegar ao meu destino eu tivo tempo para preparar outro álbum de fotos relacionadas co meu tempo na costa de Galicia. Como na miña primeira visita, Galicia roubou meu corazón unha vez máis.
Subscribe to:
Posts (Atom)