tag:blogger.com,1999:blog-60301004120283236692024-03-13T18:13:48.834+01:00gramyege kayakuna vuelta por la península íberica en kayakSergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-40990600507814389382012-06-15T17:58:00.000+02:002012-06-21T19:03:29.351+02:00fotos - "I want to ride my bicycle"<span style="font-family: inherit;">Finalment, penjo l' últim <a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakBike#slideshow/5741718294333443794" target="_blank">àlbum de fotos</a> corresponen al viatge per la Península Ibèrica, on vaig fer us de una bicicleta per anar des de Donostia fins Llança, des de l' Atlàntic, fins el Mediterrani, posant punt i final a Granollers, el meu poble natal, el dia 24 de Desembre del 2011.</span><br />
<span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span><embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115727997122337108667%2Falbumid%2F5741718241624526561%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed><br />
<br />
Fins la propera aventura!Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-13476794280794544712012-06-11T08:00:00.001+02:002012-06-11T08:00:45.148+02:00fotos - Mar Cantábrico (parte 3)Y finalmente las fotos correspondientes a la<a href="https://plus.google.com/u/0/photos/115727997122337108667/albums/5700610202376178257/5742491673178422386" target="_blank"> tercera y última parte</a> del Mar Cantábrico en kayak.<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115727997122337108667%2Falbumid%2F5700610202376178257%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-76477220088612370172012-06-11T07:10:00.000+02:002012-06-11T07:10:30.795+02:00fotos - Mar Cantábrico (parte 2)<div style="text-align: left;">
<a href="https://plus.google.com/u/0/photos/115727997122337108667/albums/5749859401507910065/5702789088382522098" target="_blank">Aquí </a>la segunda parte...</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115727997122337108667%2Falbumid%2F5749859401507910065%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-14235052040526948302012-06-11T06:54:00.001+02:002012-06-11T07:07:45.996+02:00fotos - Mar Cantábrico (parte 1)Más vale tarde que nunca. De todas maneras pido perdón por no haber colgado las fotos antes. Una de las excusas mas creíbles que puedo decir en mi defensa es el gran numero de fotos que tenia de los últimos días de este viaje. En la Costa Brava era fácil: colgaba las fotos que salían mas o menos bien de mi cámara subacuática (carrete), y como eran tan pocas, pues las colgaba todas ;-)<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Hoy 11 de Junio del 2012 se cumple un año desde el inicio de esta aventura (ya me parece una eternidad), motivo que quiero aprovechar para colgar las fotos que les debo a más de uno.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Desde que deje Galicia a mis espaldas continué recibiendo visitas allá donde fuera. Por lo tanto el numero de fotografías continuo en aumento, incluso hubo más de un fotógrafo que me siguió los pasos, a veces por tierra, a vece por mar. Debo pues agradecer de todo corazón a <a href="http://areimagen.blogspot.mx/" target="_blank">Alberto</a> y su compañía cántabra, <a href="http://www.kayakcantabria.blogspot.mx/" target="_blank">Edu</a> y Marti, por estar tantos días a mi lado y obsequiarme con fotografías tan bonitas, así como a <a href="http://chentekayak.blogspot.mx/" target="_blank">Chente</a>, por recibirme como lo hizo y sus fotos y videos. A <a href="http://samkayak.blogspot.mx/" target="_blank">Sam</a> y <a href="http://sanfernandokayak.blogspot.mx/" target="_blank">Francisco</a>, y el resto de la escuadra cántabra, más de lo mismo! También agradecer a la <a href="http://www.akdma.org/" target="_blank">Asociación de Kayak De Mar de Asturias</a> y a todos con los que tuve el placer de coincidir.</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ahora sí, <a href="https://plus.google.com/u/0/photos/115727997122337108667/albums/5749858372012691025/5680396087774826674" target="_blank">aquí</a> dejo la primera parte de tres del álbum de fotos correspondiente al Mar Cantábrico.</div>
<div>
<br /></div>
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2F115727997122337108667%2Falbumid%2F5749858372012691025%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-24338606132774182262011-12-14T22:30:00.000+01:002011-12-14T22:58:10.096+01:00Despertando...<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Llevo soñando desde hace tiempo en un viaje por el mar, donde pudiera fundir-me entre las olas y las nubes, donde pudiera ser un discípulo más de la madre naturaleza. Un viaje en el que pudiera enriquecerme de los sabios lugareños u otros viajeros, pero también poder disfrutar de la soledad en su sentido más sano. Al final de este sueño yo abrazo a mi hermana en la Concha de Donostia, y era en ese mismo momento cuando yo me despertaba...</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-q-9tUqjd1qg/TukKe0XdaQI/AAAAAAAAF6k/VG0RGPRKLFU/s1600/PC089140.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-q-9tUqjd1qg/TukKe0XdaQI/AAAAAAAAF6k/VG0RGPRKLFU/s400/PC089140.jpg" width="400" /></span></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">No se si sigo soñando, si me he despertado en otro mundo, o si el sueño me ha transformado por completo... Las reflexiones me las guardo para más adelante. Ahora la único que puedo decir es GRACIAS. Gracias a todos los que habéis participado en este viaje de cualquiera de las maneras. Todo ha sumado. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;">Mañana jueves voy a intentar seguir en bicicleta para volver a Cataluña. Igual que con el kayak, este sera mi primer viaje en bici, y no tengo ni idea de como resultara, pero seguro que bien :-)</span></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-11520985545011326512011-12-06T23:22:00.000+01:002011-12-06T23:22:31.286+01:00Carta oberta a la meva germana LurdesEstimada germana,<br />
<br />
T'escric aquesta carta en mig del mar, entre
onades i rafegues de vent, entre llàgrimes i rialles, i mil pensaments.
Damunt del kayak des de la costa de Portugal fins ja en el Cantàbric que
t'he anat escrivint mentalment.<br />
<br />
Ja li vaig confessar al teu enamorat, que jo no fugia del nostre
panorama, quan potser la família mes em necessitava. Per que les meves
intencions anaven més enllà d'un simple viatge: embarcar dins un kayak,
petit però ple de força, amb el qual volia descriure una estela no només
d'aventura, coneixença, i diversió, però entre nosaltres de una gran
unió. I així en silenci donar resposta, a la situació que ara ens
envolta. I esque això de que l'amor es la resposta (love is the answer)
no es un simple tòpic hippie tret dels grans Bob Marley o John Lennon. Des de el
primer dia aquesta bandera del amor ha estat ondejant damunt aquest
kayak groc. Si no es aquesta una gran veritat, com t'expliques que un
noi sense experiència en el mar, sense preparació prèvia, en el seu
primer viatge en solitari estigui a punt d'aconseguir donar la volta a
la península? Com t'expliques que no hagi tingut ni un únic problema?
Com t'expliques que el mar i els elements hagin estat tan favorables?
Tindrà raó el Alquimista quan diu que tot l'univers conspira perquè un
pugui realitzar el que realment desitja? No pretenc convèncer a ningú de
res, crec que tots ja n'hem aprés.<br />
<br />
Estimada germana, porto
viatjant casi mig any en una única direcció: casa teva. La proa del
kayak però abans de poder enfilar aquest Far de Igueldo ha hagut de
enfilar molts altres caps, molts altres ports. Tots ells han estat
aprenentatges valuosos, experiències inoblidables, vivències
inimaginables. Començant per el nostre Cap de Creus i posar rumb al sud
fins veure muntanyes Africanes. A Tarifa deixar el Mediterrani a les
esquenes per endinsar-se en el Atlàntic. Fer la corba del Cap de San
Vicente i pujar per Portugal, sempre cap al Nord. A Finisterre
recitar-te un poema tot fent vibrar el cor i continuar per el Cantàbric
ja desprès de la Estaca de Bares sempre cap al Est. I a dia d'avui ja
nomes em queda un últim cap, segurament el mes difícil de pronunciar:
cap de Matxitxako.<br />
<br />
Així doncs espero poder arribar a la Concha de
Donostia d'aquí dos dies, el dijous 8 de Desembre a partir de les 3 de
la tarda. Tot entrant estaré donant les ultimes palades de les mes de 12
milions de palades que he fet en aquest recorregut. Vararé aquest kayak
meravellós a la platja per donar-li el seu més que merescut descans. I
finalment espero poder trobar-te allà i donar-te la abraçada que tantes i
tantes vegades he somiat.<br />
<br />
Fins molt aviat!<br />
<br />
El teu germanet.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-i9PaWrHACDI/Tt6BBIPnWvI/AAAAAAAAF40/yxg6MIMQ0GY/s1600/PB308544.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-i9PaWrHACDI/Tt6BBIPnWvI/AAAAAAAAF40/yxg6MIMQ0GY/s640/PB308544.JPG" width="640" /></a></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-29895412936042105352011-12-06T20:54:00.001+01:002011-12-06T21:14:45.805+01:00fotos - Galicia<span class="" id="result_box" lang="gl"><span class="hps">Antes de</span> <span class="hps">chegar ao</span> <span class="hps">meu destino eu tivo tempo </span></span><span class="" id="result_box" lang="gl"><span class="hps">para preparar</span> <span class="hps">outro</span> <a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakGalicia?authkey=Gv1sRgCMOT6beRwpLEdg#slideshow/5680381314131602514" target="_blank"><span class="hps">álbum de fotos</span></a></span><span class="" id="result_box" lang="gl"><span class="hps"></span> <span class="hps">relacionadas co</span> <span class="hps">meu tempo</span> <span class="hps">na costa</span> <span class="hps">de Galicia. </span></span><span class="" id="result_box" lang="gl"><span class="hps">Como</span> <span class="hps">na miña</span> <span class="hps">primeira visita</span><span class="">, </span></span>Galicia roubou meu corazón unha vez máis.<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5683103561082024273%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCMOT6beRwpLEdg%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-8568604089453804862011-12-05T17:22:00.001+01:002011-12-21T19:45:20.092+01:00Vuelta a la Península Ibérica por Carlos Hernandez AstolaTodos los viajes son únicos e irrepetibles, y ese es el verdadero
"record" para el viajero. Como bien dice Lluís Llach en su sabia
canción el viaje hacia Itaca, se debe rogar que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de conocimientos:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<i>Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,<br />
has de pregar que el camí sigui llarg,<br />
ple d'aventures, ple de coneixences.<br />
Has de pregar que el camí sigui llarg,<br />
que siguin moltes les matinades<br />
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,<br />
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.<br />
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.<br />
Has d'arribar-hi, és el teu destí,<br />
però no forcis gens la travessia.<br />
És preferible que duri molts anys,<br />
que siguis vell quan fondegis l'illa,<br />
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,<br />
sense esperar que et doni més riqueses.<br />
Itaca t'ha donat el bell viatge,<br />
sense ella no hauries sortit.<br />
I si la trobes pobra, no és que Itaca<br />
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,<br />
sabràs el que volen dir les Itaques.</i></div>
<br />
Así me lo izo
saber en su día Carlos Hernandez Astola: "no te des prisa, si lo bueno
termina cuando dejas la pala!". Sabia de que hablaba pues el ya navego
la costa peninsular hace 6 años, pero en el sentido bueno (ya que según
mucha gente yo lo he echo "al revés"). Tuve el placer de conocerle en
este mismo viaje. El me motivó a que continuara y me transmitió en
varias ocasiones la tranquilidad y serenidad que a veces se pierde
cuando uno esta demasiado en tierra. Muchas gracias Carlos! Me duele que
no nos hicimos ninguna foto juntos, pero estoy seguro que habrán más
ocasiones para ello.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-5J0FTDLUZcY/Tt31O_-5eqI/AAAAAAAAF4E/N45I0C5cJCg/s1600/carlos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="http://1.bp.blogspot.com/-5J0FTDLUZcY/Tt31O_-5eqI/AAAAAAAAF4E/N45I0C5cJCg/s400/carlos.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Me he dado el permiso de revivir tu historia, Carlos, ahora que hay
tanta gente siguiendo este viaje, y que seguro les interesa leer un poco
de tu diario, así como las noticias que salieron en su momento.<br />
<br />
El diario desde la salida hasta la llegada se puede ver <a href="http://blogs.que.es/16155/2006/05/08/vuelta-la-peninsula-piragua/" target="_blank">aquí</a>. También dejo el <a href="http://www.clubsevillanodepiraguismo.com/pact_turismo.html#art04" target="_blank">enlace con varios articulas de prensa</a>. Yo personalmente me siento bastante identificado con muchas de las cosas que escribes o que viviste.<br />
<br />
Aprovecho
la ocasión para nombrar al que seguramente sera el próximo en hacer un
viaje parecido. Se llama Nuno Pereira, de Portugal, y ya se esta
entrenando cada día para empezar en 2012 lo que sera su vuelta a la
Península. El proyecto, muy bien organizado y preparado, se puede
seguir en su blog: <a href="http://voltaiberica.blogspot.com/" target="_blank">voltaiberica.blogspot.com</a><br />
<br />
Gracias Nuno por tu apoyo y por pedirme que no desistiera. Voy a
seguirte y espero poder encontrarte en algún sitio de la costa durante
tu viaje y traerte un buen plato de espaguetis! Muchos ánimos!Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-2166383271385335732011-12-05T15:46:00.001+01:002011-12-05T16:53:46.004+01:00fotos - Peniche<a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakPeniche?authkey=Gv1sRgCObLqJyNoLGwKw#slideshow/5676796583849426386" target="_blank">Pequeño álbum</a>
con fotos que hicieron mis amigos aventureros de la Bretaña en su
majestuoso barco. Espero que el Mediterraneo os este tratando bien!<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5681574892757596113%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCObLqJyNoLGwKw%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-10836169926232478332011-11-29T12:22:00.001+01:002011-12-02T19:59:37.855+01:00El final se acerca...Poco a poco me doy cuenta que cada vez hay mas gente que se pregunta muchas cosas de este viaje. Y supongo que aún habrán mas a medida que se acerque su final.<br />
<br />
Ojala nadie se lleve un desengaño, pero esto no lo puedo evitar. Yo no soy kayakista (ni siquiera se esquimotear), no pretendo hacer ningún récord, ni compararme con nadie. No busco publicidad, ni fama, ni dinero. El simbolismo de este recorrido, aparte de mis razones personales, va mas allá de dar solo la vuelta a la Península en piragua. Mi inicio es debido al amor que yo siento por la Costa Brava, la cual considero mi casa y quiero meterme hasta en la ultima grieta. Por muchas lineas fronterizas que haya en esta costa, para mi no empieza ni en Portbou ni en Cervere, sino en Argeles Sur Mer. Mi final es también debido al amor que siento en este caso hacia mi hermana. San Sebastián es su nueva casa al lado de su novio donostiarra. Para mi el viaje entero cobro sentido: salir desde nuestra casa para ir a ver a mi hermana en San Sebastián y de paso conocer nuestra Península. Desde el primer día que me subí al kayak tenia claro que si el mar me lo permitía, yo dejaría el kayak en la Concha de Donostia. Aprovecho para felicitarla que hoy mismo es su cumpleaños!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-QYLvURrsyKY/TSQ1I_hEKjI/AAAAAAAAFmo/CkWDWKTRxeg/s1600/IMG_1424.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-QYLvURrsyKY/TSQ1I_hEKjI/AAAAAAAAFmo/CkWDWKTRxeg/s320/IMG_1424.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Se me ha echo saber que des de San Sebastian solo me quedarían 20 km. para llegar a la frontera, que después de eso ya solo me quedarían las islas canarias, o las baleares...etc. Pero es que por faltar, falta todo! Faltan las mismas rías en las que no me adentre, las cuevas del Cantábrico que no visite, los pueblos y las gentes que no conocí entre cada una de las etapas...Que sentido tiene hacer 20 km más sin antes haber conocido con profundidad lo que atrás quedo?<br />
<br />
Prensa si, prensa no? A mi personalmente en este viaje no me supone un problema ni tampoco lo necesito. Es mas una herramienta para compartir y difundir. Con el mismo motivo accedí a crear este blog. Ademas creo que para el mundo de la piragua es algo positivo, y en este mundo he conocido mucha gente de grandes corazones que se han volcado conmigo. Hasta el final del viaje no tendré mucho más tiempo delante del PC, así que espero que en Navidades pueda colgar más vivencias del Atlántico y del Cantábrico. Pero en los foros que he puesto en la sección de divulgación (<a href="http://gramyege.blogspot.com/p/news-blogs-forums.html">Press-Blogs-Forums</a>) se ha ido haciendo un seguimiento muy actualizado y allí es fácil seguir la pista.Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-42225962886765691032011-11-11T18:15:00.000+01:002011-11-11T21:29:37.786+01:00fotos - PortugalPara celebrar los 5 meses de viaje, cuelgo un <a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakPortugal?authkey=Gv1sRgCPLNvKXZ2abyUA#slideshow/5668639284727577826" target="_blank">álbum de fotos muy xulo</a> de la costa Portuguesa lleno de momentos inolvidables que homenajearé con su debido post más adelante. Gracias a Nelson y Miguel por las fotos aportadas :)<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5671522433373413249%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCPLNvKXZ2abyUA%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-90713414746053831682011-11-07T00:31:00.000+01:002011-11-07T00:32:00.538+01:00Porto con vistas a GaliciaMe parece increíble la mobilización existente por parte de los
kayakistas a lo largo de la costa norte de Portugal y de Galicia. No
estoy seguro de si soy merecedor de tanta expectación, pero se agradece
mucho las ganas de ayudar existentes. Por lo que puedo ver en los foros
de <a href="http://www.amigosdapagaia.com/ap/index.php?name=Forums&file=viewtopic&t=1998&start=10" target="_blank">Amigos de Pagaia</a> por una parte, y de la <a href="http://agkm.foroactivo.com/t946-proxecto-volta-iberica-en-kaiak" target="_blank">AGKM (Asociación Galega de Kayak de Mar)</a>
por la otra, se está intentando coordinar el soporte en tierra, así
como la compañía durante algunos tramos de navegación. Para facilitar
esta coordinación he incluido el <a href="http://share.findmespot.com/shared/faces/viewspots.jsp?glId=0oQqm6v62axBRq4B6FoimrMoqR5gR0WKQ" target="_blank">mapa en vivo</a>
que funciona de la siguiente manera: el punto GPS es enviado una vez al
día al llegar a mi destino final. Ese mapa solo retiene los últimos 7
días. Los días que no navego por mal tiempo no envío ninguna señal, pero
mi familia ya esta al tanto de ello.<br />
<br />
Para mi es difícil poder facilitar mis destinos.
Siempre lo decido dependiendo del viento y el mar, de las veces que
puedo parar por el camino. Pero a estas alturas no hay mucho margen de
alternativas. El día tiene unas 11 horas de luz, y intento aprovechar-lo
para hacer entre 30-50 kilómetros. Por la mañana a primera hora salgo
desde el ultimo punto que marque.<br />
<br />
Espero que esto ayude un poco
más a todos los que quieran involucrar-se. La verdad es que sigo siendo
autosuficiente, ahora que ha venido el frió me he equipado con mejores
materiales. Pero la oferta de pasar la noche debajo de un techo siempre
es bien recibida y muy agradecida. Y la compañía durante la navegación
también es bienvenida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BIdbei8iKkI/TrAZY3nWL8I/AAAAAAAAFN4/okmnWjAvcnM/s1600/IMG_2786.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="http://2.bp.blogspot.com/-BIdbei8iKkI/TrAZY3nWL8I/AAAAAAAAFN4/okmnWjAvcnM/s400/IMG_2786.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
(La foto la he echo desde
el magnifico balcón de Miguel, que me ha hospedado estupendamente
durante el mal tiempo en Porto. Muito Obrigado!)Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-88035361145465780282011-11-05T14:28:00.000+01:002011-11-05T14:30:28.444+01:00See you later Spain!<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-MXZnxDWwhDQ/TrHSKwGM-wI/AAAAAAAAFME/xpSo5JwdiSw/s1600/IMG_2549.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="338" src="http://2.bp.blogspot.com/-MXZnxDWwhDQ/TrHSKwGM-wI/AAAAAAAAFME/xpSo5JwdiSw/s640/IMG_2549.JPG" width="640" /></a><br />
Since Tarfia, the sun is appearing in the morning from the inland, and
saying goodnight behind the ocean. I specially enjoy these kind of sunsets, they
are plenty of energy.<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-z0lmlJtKBfQ/TrQe2hlmA8I/AAAAAAAAFSg/MaQ43ogOnJE/s1600/IMG_2565.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/-z0lmlJtKBfQ/TrQe2hlmA8I/AAAAAAAAFSg/MaQ43ogOnJE/s200/IMG_2565.JPG" width="200" /></a><br />
After
Cadiz, I quickly enter into the big natural park of Doñana. At the
large beach it is difficult to find a decent tree to protect from the
sun, so I have to use my self-made sail in order to get some shadow.
Thereby I can cook the fish without getting myself cooked by the sun.<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-bY_ZKxeP89Q/TqsM2TofwaI/AAAAAAAAFMc/_c5Vi-z33Ik/s1600/IMG_2568.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-bY_ZKxeP89Q/TqsM2TofwaI/AAAAAAAAFMc/_c5Vi-z33Ik/s320/IMG_2568.JPG" width="320" /></a>Before leaving Spain behind, and entering in Portuguese waters,
I have the pleasure to meet a very nice couple in Punta Umbria. Oli and
Tino invite me to their house for breakfast and chat a bit about live.
They want to know about my trip. Oli worries a bit and her mother spirit
comes out, fulling my kayak with goods, and three homemade omelets
(tortilla de patatas!) mmmmh!<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-lfPGsrFWk1s/TqsNLDAjbRI/AAAAAAAAFMg/FYgIurrUchA/s1600/IMG_2584.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-lfPGsrFWk1s/TqsNLDAjbRI/AAAAAAAAFMg/FYgIurrUchA/s320/IMG_2584.JPG" width="320" /></a></div>
But I also get to know about them. Tino and his friend Niko show me
around and tell me about the crisis specially in the construction
sector, as so many people have been affected. It makes you think a lot. I
had this topic during the whole journey, seeing it from the sea, and
also getting to know about it through all the Spanish Mediterranean
coast and Costa de la Luz (south Atlantic coast). A final conclusion can
be now done.<br />
<br />
The very first coast line has been literally invaded by
the construction boom. When it started, nobody cared whether the tourism
(at a glorious moment back then) would get lower, which is perfectly normal
to expect. As capitalism itself, everybody was thinking about growing,
more and more. So they just constructed more and more, no matter the
place, the price or the quantity of corruption, invading natural parks,
eliminating cliffs or whole mountains and so on. It is difficult to
accept that it has been allowed such atrocities to the ecosystems and to
the beauty of nature. It makes you feel even more stupid when such
concrete constructions are only filled with people one or two months of
the year (July and August). And now it gets to the highest level of
shame when, because of regression in the tourism sector, in so many
places the majority of buildings remain permanently empty. It is
unbelievable how you still hear that there are projects to be approved of
big constructions with golf courses in the middle of natural parks.
With it they might get new clients of course, but I don't know from where
they will get the water in this always drier Spain. Maybe take it out
from the poor people is a solution that already came to their brains. Or
maybe construct a new nuclear or thermal power plant which would supply
a desalination plant. It would not surprise me after all.<br />
<br />
But I also have to say, that I saw remarkable attitudes, such as the
naturalisation of the ClubMed in Cap de Creus, or having stopped the
illegal project El Algarrobico in the natural park Cabo de Gata - Nijar,
which consisted in 8 hotels and a golf course.
<br />
<br />
Hopefully such examples are more and more often in the future, and
the word "<b>sustainability</b>" takes more priority in the society, especially in
the economy sector and in the brains of these "smart people" which today
are only programmed with "money making". And at the end avoid that
millions of people with good heart and working discipline as Tino, Niko
and their families do not get affected because of further
irresponsibilities and speculations.Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-29704333321395927902011-11-05T14:27:00.000+01:002011-11-05T14:27:47.945+01:00fotos - Costa de la Luz<a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakCostaDeLaLuz?authkey=Gv1sRgCO3vtruL6drDmQE#slideshow/5668638082426290754" target="_blank">Aquí</a> podeís encontrar otro álbum con las fotos correspondientes a mi paso desde Tarifa hasta la frontera con Portugal.<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5670871300031741489%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCO3vtruL6drDmQE%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-52592819734057043202011-11-04T01:17:00.000+01:002012-06-07T01:13:39.980+02:00Disfrazado de Popeye el Marino<a href="http://jiyolive.com/wp-content/uploads/2011/06/popeye2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://jiyolive.com/wp-content/uploads/2011/06/popeye2.jpg" width="207" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-haIldEUuilc/TrAZM6CUozI/AAAAAAAAFN8/37jm-PqUkr8/s1600/IMG_2782.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-haIldEUuilc/TrAZM6CUozI/AAAAAAAAFN8/37jm-PqUkr8/s320/IMG_2782.JPG" width="320" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Me
he disfrazado de Popeye el Marino, mi querido amigo animado de
infancia. Vivo en los puertos, entre barcos, gaviotas y pescadores.
Salgo a la mar cada día que me lo permite y mi éxito depende de las
espinacas que me dan la fuerza necesaria para llegar a puerto. Mis
espinacas en este caso son un buen plato (tapper) de pasta, plátanos,
frutos secos y chocolate. El combustible que me ha permitido hacer
tiradas de mas de 60 kilómetros (32 millas). Han sido episodios, o
capítulos, duros, donde en algunos me he tenido que enfrentar a nuevas
dificultades, pero al final del día he salido victorioso, igual que
Popeye. Solo me falta la pipa de fumar ;-)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: -webkit-auto;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-cw1_y8PkwWo/TrvEDgNmY_I/AAAAAAAAFcM/SalgPrkmytg/s1600/P1050723.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="324" src="http://4.bp.blogspot.com/-cw1_y8PkwWo/TrvEDgNmY_I/AAAAAAAAFcM/SalgPrkmytg/s640/P1050723.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-29487013368036813972011-11-02T19:43:00.000+01:002012-06-07T00:58:48.393+02:00Recordant el diari: Cadis, una baia de dubtes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-_imy0MACJX0/TrL7ZgIJK1I/AAAAAAAAFO0/5wVFXi1GMNU/s1600/IMG_2547.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-_imy0MACJX0/TrL7ZgIJK1I/AAAAAAAAFO0/5wVFXi1GMNU/s320/IMG_2547.JPG" width="320" /></a>De
Tarifa a Cadis tardo 4 dies. Arribo exactament el dia 100 des de el
inici del viatge. Allà hi tinc un molt bon amic, en Roland, un d'aquells
que fa goig tenir com a amic. Es l'únic que m'ha acompanyat
una etapa amb kayak de totes les etapes, i el que mes vegades he tingut
la sort de trobar pel camí. Ell ha aconseguit que em senti arropat en
aquest viatge, i si hi hagués d´haber un àngel de la guarda viatger,
aquest es ell. Per tot el que ha fet per mi, per les vegades que m'ha
aconsellat en els trams mes complicats, per els seus valuosos consells.
Simplement per ser-hi :-)<br />
<br />
<br />
La Laura, una altre bona amiga també esta allà i m'ofereix casa
seva on m'hi quedo una setmana. Mil gracies als dos per tot! Durant
aquest temps preparo una bicicleta com a alternativa al kayak per
continuar donant la volta a la península. El desconeixement per el
Atlàntic abans de Tarifa i una mica de inseguretat, els consells de la <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-m_oeLq7H03o/TrL7ZkaZrZI/AAAAAAAAFO0/O-2ANQgkRFM/s1600/IMG_2544.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="175" src="http://1.bp.blogspot.com/-m_oeLq7H03o/TrL7ZkaZrZI/AAAAAAAAFO0/O-2ANQgkRFM/s320/IMG_2544.JPG" width="320" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-zaEvLHOF0s4/TqrZWKEVgxI/AAAAAAAAE2Y/PCtBRd94XkI/s1600/IMG_2544.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>gent
que m'he anat trobant pel camí, i sovint el seu pessimisme que s'impregna,
em mig convenç de no continuar. Me'n recordo molt bé durant els dies
desprès de la visita de me Mare, com ridículament el meu cap buscava
excuses o arguments per no continuar, ja que era el que tothom em
demanava. Era una lluita interior, perquè la meva intuicio deia de
continuar, però el meu dèbil cap s'havia inundat de les influències
exteriors (amb gent dient que vaig tard, o que es impossible, etc.),
oblidant-me de les persones realment expertes que he tingut ocasió de
conèixer durant aquest viatge i de les seves sàvies paraules.<br />
<br />
Així que de cop i volta estic a Cadis donant-me conte que alguna cosa no
funciona. El mar esta en condicions optimes, i l'estic deixant
abandonat? Perquè he deixat convencem de avortar el viatge amb kayak? El
mar <a href="http://3.bp.blogspot.com/-_0RLoPb-iEE/TqqqNNEihOI/AAAAAAAAEss/dtoqCuNdsgI/s1600/000034.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://3.bp.blogspot.com/-_0RLoPb-iEE/TqqqNNEihOI/AAAAAAAAEss/dtoqCuNdsgI/s320/000034.JPG" width="320" /></a>m'ha
somrigut durant tots els dies, i jo a ell. Hi ha una força que
hem diu que segueixi el meu instint. Així que m'adono que he comes un
error. I intento arreglar-ho de la única manera correcte: sent fidel a
la filosofia que reina aquest viatge des de el primer dia. Si vaig
començar el viatge tant d'hora era per alguna raó secreta, o encara no
real, però intuïda. I esque per fer nomes Catalunya no calia començar el
11 de juny, no calia donar-se tanta pressa ja mig any abans en terres alemanyes.<br />
<br />
La bicicleta la agafaré mes endavant quan el
temps i el mar m'hagin abandonat. Però fins que això no passi no hi ha
raó per fer-ho. Demano mil vegades perdo per les expectatives aixecades
de la gent que hem segueix, sobretot la meva estimada família.<br />
<br />
Entre
mig de tot aquests pensaments, rebo una visita a raó d'una aposta entre amics: "si llegas a Cadiz te vengo a ver". Així
que aquí hi deixo la mostra de la seva visita, i de com al final va
complir la seva paraula. Mucha suerte por Madrid Sergio!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: -webkit-auto;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-43NY8UOoRcM/TrL7ZsAlS7I/AAAAAAAAFO0/Z6RyIMnUa2A/s1600/IMG_2525.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-43NY8UOoRcM/TrL7ZsAlS7I/AAAAAAAAFO0/Z6RyIMnUa2A/s320/IMG_2525.JPG" width="320" /></a>
</div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-5960565403828461032011-10-28T17:00:00.000+02:002011-11-04T01:07:26.642+01:00fotos - Costa del SolMes i mes fotos en <a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakCostaDelSol?authkey=Gv1sRgCK-R4saW9Y6TzAE#slideshow/5668530525367198434" target="_blank">aquest àlbum</a>
gracies a la càmera de la Gemma, la càmera de me mare i les ultimes
fotos amb una càmera subaquàtica de millor qualitat que les últimes.<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5668529836544859089%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCK-R4saW9Y6TzAE%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-264078899404538012011-10-28T16:00:00.000+02:002012-06-07T03:48:15.099+02:00Recordando el diario: Entrando en el Océano AtlánticoEsta parte es simplemente impresionante. Gracias al viento de levante
y a la vela artesanal que llevo pude llegar en un periquete a Tarifa.
El único pensamiento que tengo entonces es: si tengo que entrar al
Atlántico debo hacerlo ahora, porque se acercan unos días de levante
fortísimo. Así que remo hacia el sitio mas al sur de la isla de
Tarifa (el sur peninsular), guardo la vela para maniobrar mejor y me
preparo para entrar al Océano. No tengo ni idea de como sera, hasta
entonces no note ni una sola corriente en todo el viaje. Pero a pocos
metros delante de mi puedo ver una linea blanca, como en la
desembocadura de un rió. Esto debe de ser el choque de mares. Pues
adelante, cuanto mas rápido mejor pienso. Esa linea blanca se va
haciendo mas grande, y puedo percibir las olas. Parece que el agua este
hirviendo. Me meto de lleno en ello y de seguida me doy cuenta que
cuanto antes salga de allí mejor. Surfeo varias olas raras que no siguen
un patrón normal. Y finalmente con paleadas energéticas consigo salir de
allí. <br />
<br />
En este mismo instante me encuentro en el
océano. Las olas son distintas, mucho mas anchas y perfectas. Tantas
veces me han hablado de el, de lo difícil que es, que, sin motivos
reales, me inunda un poco el miedo e intento buscar refugio. La
presencia de unos submarinistas me relaja, pero les pido que me digan
donde puedo refugiarme. Me indican la playa junto la isla, que tengo que
acceder por las arcadas del puente de la carretera. Cuando subo el
kayak a la arena me doy cuenta que esta playa tiene acceso a los dos
mares, y que podría haberme ahorrado bordear la isla. Se me queda la
cara de tonto y me parto de risa!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-CLDgDUbXKI0/TrMBKQ3dW1I/AAAAAAAAFPk/xaJBM3RXrN8/s1600/tarifa1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://3.bp.blogspot.com/-CLDgDUbXKI0/TrMBKQ3dW1I/AAAAAAAAFPk/xaJBM3RXrN8/s400/tarifa1.jpeg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Seguramente
tenia que vivir esa experiencia, y la recordare siempre. Ahora va a
soplar 2 días de fuerte levante y tendré tiempo para familiarizarme con
el Atlántico y prepararme los primeros mapas de este viaje, y así cuando
baje el viento podre continuar paleando.<br />
<br />
El primer día en
Tarifa conozco a dos catalanes, en Pere y en Ruben, que me abren las
puertas de su casa con gran hospitalidad. Nos hacemos rápidamente y esa
misma noche me enseñan todos los bares de Tarifa que van cerrando uno
tras otro con efecto domino, hasta que nos quedamos en la calle. Por
suerte tiene un perro muy listo que se llama Tafu. Pere le pide que nos
lleve a casa, y el solito nos guia el camino. En la foto estamos Pere,
Tafu y Mauri, otro gran amigo de Pere.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-PeQxzAeBsFI/TrMBKVOncKI/AAAAAAAAFPk/SOq54yzvoVM/s1600/DSC_0365.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://2.bp.blogspot.com/-PeQxzAeBsFI/TrMBKVOncKI/AAAAAAAAFPk/SOq54yzvoVM/s400/DSC_0365.jpeg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Al día siguiente ya se me ha pasado la tontería del temible
océano, y, como viene siendo habitual al día siguiente, me entran ganas
enormes de subirme al kayak. Pero tengo paciencia y intento enterarme de
como funcionan las mareas y las características del Océano. También es
un día que recibo muchos elogios por parte de mi familia y amigos por
haber llegado al Atlántico. No soy de piedra, y me sube la moral. Mis
tíos vuelven a cuidar de mi un día mas y les pido que me tiren la
siguiente fotografía: a mi mano derecha el Mar Mediterráneo, y a la
izquierda el Atlántico.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KSsQUV03Bk4/TrMBKagrFtI/AAAAAAAAFTo/yFXu7FCUeng/s1600/la+foto.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="344" src="http://2.bp.blogspot.com/-KSsQUV03Bk4/TrMBKagrFtI/AAAAAAAAFTo/yFXu7FCUeng/s640/la+foto.JPG" width="640" /></a></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-8247000424199009032011-10-28T15:30:00.000+02:002012-06-11T04:34:28.965+02:00Remembering the diary: last days in the Mediterranean Sea<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xIqXXh8C_zM/TqqqNJqwaRI/AAAAAAAAFX8/nxSYncXiYEw/s1600/000015.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-xIqXXh8C_zM/TqqqNJqwaRI/AAAAAAAAFX8/nxSYncXiYEw/s320/000015.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
The first time that i see the Gibraltar mountain, and also some
mountains of the African continent, my belly feels funny, my heart gets
more pressure, and I smile with satisfaction. This is a nice achievement i
think. I have this picture in front of my eyes during 3 days before I
actually get to Gibraltar. That day was really special. It was all
gratitude from everybody I was finding on my way. Already in the morning
in Sabanilla I was having breakfast as some young guys were coming from an
after-party and were inviting me to a drink at their chiringo "El Garito de Juan". Beer with muesli to start
the day, together with bongos and andalusian songs. Some miles after I
receive a second breakfast from a couple in a sailing boat, this time a
bit more healthy such as toasts and coffee. This couple, Pelayo and
Macarena, were very very kind, and when they hear about my post of "<a href="http://gramyege.blogspot.com/2011/09/y-donde-cargas-el-movil.html" target="_blank">where do you charge your mobile...?</a>" they laugh and she gives me a solar charger
for my phone, and also a book for lonely sailors. It tells the story of
the Mini-Transat, a race with small boats that starts in France and ends
in Brazil. Amazing! Good winds for you, young sailors of good heart!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-UJEmYQ3R7yg/TqqQX_kpHUI/AAAAAAAAEqI/gD1HvyrfZak/s1600/img001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-UJEmYQ3R7yg/TqqQX_kpHUI/AAAAAAAAEqI/gD1HvyrfZak/s320/img001.jpg" width="269" /></a></div>
I
have to keep going if i want to get to Gibraltar. But today i will be
stopped a third time. Curiously this day I have to paddle very very close
to the beach so that i am protected from the wind coming from the
inland. The beach is full of people (it muss be Sunday) and everybody is
staring at me: "look mum! look!", "a kayak!". But their faces are
even better! After hundreds of people have seen me paddle by, a big
family from La Linea shouts at me very energetically, and asks me to stop
if I am hungry, and join them for a meal. Laughing I cannot deny. I can
hardly step out of the kayak that each of the members is introducing
themselves and I receive kisses from all the women. It happens so
quickly that i already find myself sitting with them with a plate full
of food in front of me and thousand questions in the air. One of the
members, Ivan, practises running with incredible passion. It remembers
me to Juli, also an addicted to this sport, or way of living. Ivan has an
interesting blog called "<a href="http://livanvivo.blogspot.com/" target="_blank">occasional nomad</a>". So it
is very easy to share points of view and opinions with him.
When I leave they sing to me "Adios con el corazon", which is very
emotive. How many presents I think... all these livings are very
beautiful and i feel grateful for all of them. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-BJpBr_8EBy0/TqqqNCJk1fI/AAAAAAAAFXo/tKI1aTTVmS4/s1600/000019.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="http://2.bp.blogspot.com/-BJpBr_8EBy0/TqqqNCJk1fI/AAAAAAAAFXo/tKI1aTTVmS4/s400/000019.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-dYVFYdUPLGw/Tn3rl3n4lgI/AAAAAAAAEqk/xmwLb8wxzBA/s1600/000017.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-dYVFYdUPLGw/Tn3rl3n4lgI/AAAAAAAAEqk/xmwLb8wxzBA/s1600/000017.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-dYVFYdUPLGw/Tn3rl3n4lgI/AAAAAAAAEqk/xmwLb8wxzBA/s1600/000017.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-dYVFYdUPLGw/Tn3rl3n4lgI/AAAAAAAAEqk/xmwLb8wxzBA/s1600/000017.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-SE9FmAHLMXY/TqqqNNfzoPI/AAAAAAAAEss/BhDFvzHYNMQ/s1600/000017.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-SE9FmAHLMXY/TqqqNNfzoPI/AAAAAAAAEss/BhDFvzHYNMQ/s320/000017.JPG" width="320" /></a></div>
<br />But
the day still did not end. Just before crossing the border between
Spain and Gibraltar I ask somebody also with a kayak to take me the "winning photo"
(above). Perfect! Now lets cross the boarder. I allow myself to take
another picture as I am very curious of how a piece of England remains
and keeps separated in this big rock. So I picture the boarder, and
decide to get inside when I suddenly hear a very loud noise. I look to
my left and big lights are pointing directly to me. The first I think
during these 2 seconds before I realise the truth is: "these english
people and their strict controls! Are they coming after me now or
what?!". Then I see the airplane but the scene remains spectacular. So
close, so loud, and so quick, that I hardly have time to turn and take a
proving pic.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-mvz4QCGqBWc/TqqqNDtKosI/AAAAAAAAFXs/5jvT5t0B0hw/s1600/000016.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://4.bp.blogspot.com/-mvz4QCGqBWc/TqqqNDtKosI/AAAAAAAAFXs/5jvT5t0B0hw/s320/000016.JPG" width="320" /></a></div>
<br /><br />
When I get to Gibraltar they first think
that I might be an illegal immigrant from Morocco and naturally everybody
stares at me. So a young blond woman police officer comes to me and
gently asks for my identification. Sure!<br />
At the end everybody is
showing to be very kind and is helping me out
with keeping the kayak safe from the monkeys (I actually did not see
any) and giving me some vegetarian rice (they call it rice for the poor
people) and wine from a local family, which alerts
me from killer whales (he has the theory that someday a killer whale/orca
will
attack people as the red tuna is disappearing because of too much
fishery). Thank you for the meal, but the thing of the orcas does not
help me at all! I was grown up with the movie Jaws (all of them!).
Steven Spielberg traumatised me for the rest of my life, and I am
sensible about such things. But my uncles Marga and Ramon, are there to
calm me down. They are going to join a wedding in Cadiz, and decided to
watch after me. I am actually very happy to see them and we spend the
last night in Mediterranean waters together! Thank you for being there!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-ajbysFEx3ao/TqrGZFbujMI/AAAAAAAAE1E/HYukePA9n3Q/s1600/la+foto%252B%252B.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://4.bp.blogspot.com/-ajbysFEx3ao/TqrGZFbujMI/AAAAAAAAE1E/HYukePA9n3Q/s320/la+foto%252B%252B.JPG" width="320" /></a></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-McPe7VgKL4k/TqrGZIXaZbI/AAAAAAAAE1E/4GluY8hb3n0/s1600/la+foto%25C4%259B.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="239" src="http://2.bp.blogspot.com/-McPe7VgKL4k/TqrGZIXaZbI/AAAAAAAAE1E/4GluY8hb3n0/s320/la+foto%25C4%259B.JPG" width="320" /></a><br />
The next day i stand with my kayak in front of the Algeciras bay, with
doubts. They told me so many things: I should not cross the bay cause of
the ships, or cause of the whales, if I do so I should alert maritime
transport coordination, etc.... But my uncle gives me the signal and
kind of pushes me into the water. Ok lets do it! I check first the big
ships, most of them are anchored. In the middle seems to be a very fast
one that<br />
<br />
goes to Ceuta and comes back in less than 30 min. The bay is 8
km long and this should take me a bit more than an hour, so this ship should cross at least twice. Precisely. Before<br />
crossing the traffic
route I realise that a very big ship is moving out of the bay. I
remember the port of Barcelona, how quick they actually are moving, and
although it looks that I would have time to cross, it is just an
illusion. So I wait. But waiting is full with thoughts of the orcas...
and of course at this moment something big moves in the water. I pray
for it to be dolphins. And so it is. About 15 dolphins coming happily
towards me. They jump out of the water and make some turns. It is the
first time that I see them and it is quite impressive to have them so
close, as with the kayak you are at water level. I hear them breathing
strongly. They get even closer, but after me making some noise they
leave me on my own again.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-hLcum_QueWs/TqqqNDS2J1I/AAAAAAAAEss/hsNBAJNbMhI/s1600/000007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-hLcum_QueWs/TqqqNDS2J1I/AAAAAAAAEss/hsNBAJNbMhI/s400/000007.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-69208156535774667882011-10-28T13:00:00.000+02:002012-06-11T04:40:49.722+02:00Recordant el diari: una visita especialDesprès de viure experiències úniques al Cabo de Gata, y de haver
estat una setmana malalt a Almeria, hem trobo entrant a la curta costa
de Granada, on rebo una visita molt especial. Ni mes ni menys que la
meva mare. Des de aquí li envio una abrasada enorme, i li prego que no
pateixi tant (cosa difícil de demanar a una mare), ja que tot i tenir la
sensació de que els astres estan de la meva part, prenc les precaucions
adequades i soc conscient de com pot evolucionar el dia i de els
diferents refugis que puc fer servir en cas que fos necessari.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-noLWGfTslTQ/Tqqp2-EFTEI/AAAAAAAAErs/-sfJmpv7Ygw/s1600/la+foto%25287%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-noLWGfTslTQ/Tqqp2-EFTEI/AAAAAAAAErs/-sfJmpv7Ygw/s320/la+foto%25287%2529.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s1600/IMG_2498.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/-YrlS8SRqLSo/Tqqjbt66kZI/AAAAAAAAErY/SJEOsrQeObY/s200/IMG_2498.JPG" width="200" /></a></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-SoJxdOUPLVs/TqqlqNObsvI/AAAAAAAAErg/M9WYQWbSgEI/s1600/IMG_2484.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-SoJxdOUPLVs/TqqlqNObsvI/AAAAAAAAErg/M9WYQWbSgEI/s400/IMG_2484.JPG" width="147" /></a> Durant
la seva estancia varem poder gaudir de poblets preciosos com Castell de
Ferro, Cala Honda i Salobreňa on varem conèixer a personatges autèntics,
veure paisatges molt especials, i disfrutar de temps per nosaltres.<br />
<br />
Mentre
escric aquestes línies penso en la sortida que varem fer abans de
començar aquest viatge. Va ser un cap de setmana en el Montseny, on
varem viure de tot. Te'n recordes, que varem passar fred, varem pujar el Turó
del Home, i varem baixar el Matagalls pel dret, com si fóssim cabres? I
al dia següent ens varem ben perdre, però varem trobar una solució. Varem
seguir un riu que portava a un poble, mentre plovia de valent. I desprès
varem tenir que fer 5 cops autoestops per tornar al lloc inicial. Això
també va ser una aventura eh! Segur que desitjaves que marxes amb kayak
quan abans millor, abans que tornar a viure un cap de setmana com
aquell, jeje. Es broma, però ja vas veure que no ens va passar res, i
vas poder ser testimoni de les casualitats de les que sempre parlo:
trobar-nos aquella parella enmig del riu, o el ultim cotxe que pujava al
Montseny. Ho entens?<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-HPyX-ocDEYU/Tqqi3Gw23dI/AAAAAAAAErU/mc5b95ETPbg/s1600/IMG_2448.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-HPyX-ocDEYU/Tqqi3Gw23dI/AAAAAAAAErU/mc5b95ETPbg/s640/IMG_2448.JPG" width="640" /></a></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-17227409665028143112011-10-27T15:46:00.001+02:002012-06-11T04:43:28.604+02:00Recordando el diario: a Cala Panizo con un gran pez<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-55CDKyehfSI/TqlaaIzrPnI/AAAAAAAAEpo/3vzve5cnsG4/s1600/goku2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="http://4.bp.blogspot.com/-55CDKyehfSI/TqlaaIzrPnI/AAAAAAAAEpo/3vzve5cnsG4/s320/goku2.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-831NuvjuHco/Tqlac5gabNI/AAAAAAAAEpw/06ERwqZe3MM/s1600/goku3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="http://4.bp.blogspot.com/-831NuvjuHco/Tqlac5gabNI/AAAAAAAAEpw/06ERwqZe3MM/s320/goku3.jpg" width="320" /></a>Dejo
Águilas por popa, y me remo hasta Cala Panizo, ya en Almería. Allí se
encuentran parientes de mi tío, y se muestran muy hospitalarios conmigo
invitándome a comer a su casa. De todas maneras yo pongo la linea de
pesca, y es que nunca se sabe cuando picara. Aunque el pez que me pico
ese día no me lo esperaba de ninguna de las maneras. Al principio cuando
noto la fuerte estirada del pez, pienso que he cogido una roca o algo.
Que va! Esto es un pez con mucha fuerza. Intento no cometer los mismos
errores de otras veces y canso al pez dándole y recogiendo hilo. A lo
lejos veo como pega un salto por encima una ola! Parece la captura del
pez espada! Cuando lo tengo debajo del kayak, me preparo con el
cuchillo. Es muy grande y no cave en mi pote para peces así que tendré
que dejarlo entre mis piernas, y algo tan grande entre tus piernas no
quieres que se mueva. Así que no me queda otra que matarlo, que no es
nada fácil (los que leéis y coméis carne no me vale eso de "pobrecito",
ya sabéis que lo que coméis sufre mucho mas y durante mas tiempo!).
Estoy asombrado, nunca había cogido un pez tan grande. Me siento como
Son Goku en el primer episodio cuando pesca a ese pez.<br />
<br />
También
estoy satisfecho porque por primera vez podre aportar algo de comida
como agradecimiento de toda la hospitalidad y generosidad recibida.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-E65WPLnthzA/TqqqeqFE3XI/AAAAAAAAEtk/wIIiTAqlCHE/s1600/IMG_0683.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-E65WPLnthzA/TqqqeqFE3XI/AAAAAAAAEtk/wIIiTAqlCHE/s400/IMG_0683.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
(A la llegada me estaba esperando toda la familia. Pude reconocer a Emilio de lejos por su gorra)<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-lHkbavYneNs/TqqqerR2O1I/AAAAAAAAFYQ/mQss7CLIeyo/s1600/IMG_0685.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-lHkbavYneNs/TqqqerR2O1I/AAAAAAAAFYQ/mQss7CLIeyo/s320/IMG_0685.JPG" width="320" /></a></div>
Emilio,
que es un experto en pesca submarina, me dice que el pez es una llubina
y pesa por lo menos 3,5 kg. El y su mujer Gemma lo cocinan de maravilla
con patatas al horno, y junto con otros deliciosos platos sirve para
alimentar a los 8 presentes: Ester y su marido Ángel con los hijos Xavi y
Alba, y las hermanas de Emilio, Mari y Paqui. Esta claro que si el pez
tenia
que picar, ese era el día para hacerlo!<br />
<br />
Al final he
pasado un día estupendo en Cala Panizo en casa de Gemma y Emilio, lejanos parientes que se han vuelto más cercanos, con
muy buenas conversas, tiempo para relajarse y descansar, y buenos
alimentos. Nos vemos a la vuelta en Granollers!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-qSAu1KWYwiE/TqqqelTxfvI/AAAAAAAAFYM/wMQbNAX1_gc/s1600/IMG_0698.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-qSAu1KWYwiE/TqqqelTxfvI/AAAAAAAAFYM/wMQbNAX1_gc/s400/IMG_0698.JPG" width="400" /></a></div>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-58021814503519190402011-10-27T13:15:00.000+02:002012-06-11T04:44:45.961+02:00Recordando el diario: una semana por MurciaPara mi hay tres cosas por las que vale la pena un viaje como este:
el paisaje costero con sus calas y accidentes rocosos, los pueblos y las
gentes, y la navegación en solitario. Da igual que parte de la costa
vaya a recorrer, ya sean playas eternas, zonas urbanizadas o
industriales así como parques naturales, siempre acontecerá alguna de
esas 3 situaciones que son, si o si, un regalo con muchas sorpresas
interesantes.<br />
<br />
Murcia, todo y ser la comunidad en la que menos
tiempo he estado, me ha aguardado paisajes de ensueño, gentes con
corazones gigantes, y también muchos buenos pensamientos e intuiciones.
Ya empezó en Campo Amor, donde David de la Cruz Roja me para en medio
del mar, y me ofrece una cena y una cama. Como se puede rechazar algo
así? La cena se hace con productos ecológicos de su propia huerta. Me
cuenta sus propias aventuras en bici por marruecos y coincidimos en que,
a pesar de lo que la mayoría de la gente piensa, hay muchas maneras de
vivir la vida. En la cena nos acompaña José, Rafa y Ventura, 3 personajes
auténticos con los que te ríes un buen rato! Un abrazo a todos!!<br />
<br />
Seguí
el camino adentrandome en las aguas del mar menor, para entonces
plagado de medusas, y haciendo noche en una de las islas. Pude subirme
hasta lo alto del monte para tener buenas vistas y contemplar junto unas
cabras un poco chillonas la preciosa puesta de sol. Al día siguiente ya
echaba de menos el mar Mediterráneo, y es que no tiene trampa, es una
linea de costa que puedes seguir sin miedo a perderte. Es por eso que en
todo el Mediterráneo no precise nunca de mapa, y dejaba que fueran
otros factores que influenciaran donde pararía :)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Rifcy16DCR0/TqqQX2N6ahI/AAAAAAAAExY/ttn8CDCjDoo/s1600/img003.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="139" src="http://2.bp.blogspot.com/-Rifcy16DCR0/TqqQX2N6ahI/AAAAAAAAExY/ttn8CDCjDoo/s320/img003.jpg" width="320" /></a></div>
Así que
continué remando o paleando hacia el sur (los kayakistas profesionales
me darían una torta si voy diciendo "remar") y a partir de Cabo de Palos
disfrute como un niño. El paisaje volvía a ser rocoso, como a mi me
gusta, con muchas grietas donde meter la cabeza y investigar que hay
allí. Incluso túneles que te tienes que sumergir para aparecer por el
otro lado, y muchas muchas cuevas! En algunas tenia que entrar con el
cuerpo bien agachado y esperar a la ola que bajara, aprovechar esos 2
segundos y pasar a una cámara interior o salir por otra cueva. Como
diría mi cuñado Jon: BRUTAL!. En algunas aproveche para hacer algo que
me encanta: escalar! Ah, y también volví a encontrar erizos y lapas que
tienen muchas vitaminas. En mi salsa!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-d4C3BqXOl2M/TqgLIqMVTeI/AAAAAAAAEpY/Nqu0-v3iiIw/s1600/r001-010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="http://3.bp.blogspot.com/-d4C3BqXOl2M/TqgLIqMVTeI/AAAAAAAAEpY/Nqu0-v3iiIw/s400/r001-010.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
(no
hay muchas fotos de Murcia, pero en esta, todo y la famosa linea
blanca, se puede deducir mi adoración y alegría por el paisaje!)<br />
<br />
A
continuación se encuentra el parque natural de Calblanque, que es una
delicia. Encuentro playas y calitas para alucinar pepinos. En una de
ellas hago una de las mejores siestas de mi vida. Después de investigar
el increíble fondo marino y refrescarme con el agua cristalina me tumbo
en una piedra de pizarra perfectamente plana, que se encuentra en la
sombra, pero se mantiene agradablemente caliente al absorber el sol
durante el día. La combinación resulta mejor que cualquier spa de 5
estrellas!<br />
<br />
Con ese magnifico descanso llego a la playa de
Portman, un sitio muy muy privilegiado, donde hay un chiringuito con 3
muchachas muy simpáticas: María, Soraya y Rosa. Al principio me miran
como si fuera un naufrago (suele pasar a menudo), pero al enterarse de
donde vengo me tratan fenomenal y me alimentan como si fuera hijo suyo.
Me dejan muy contento y les prometo darles las gracias en el blog, así
que muchos besos de agradecimiento!!<br />
<br />
Paso Cartagena y continuo
disfrutando del parque natural de Calnegre, con mas playas vírgenes. A
menudo soy la única persona en toda la playa, toda la noche, pero nunca
me siento solo. Los elementos comparten conmigo mi estancia. No soy buen
narrador, y no sabría como describir lo vivido. Las palabras tienen un
limite. Pero si alguien ha vivido algo parecido antes podrá hacerse una
idea de lo que intento explicar. Es como sentirse abrigado por el mar y
sus olas, notas también que te cubre un techo, que son las estrellas, o
que tienes una luz, la luna, que te alumbra. Al tumbarte a veces sientes
las vibraciones de las piedras que ruedan arriba y abajo con las olas. Y
duermes arropado...<br />
Por la mañana el sol y los pájaros te saludan
con energía, y el día vuelve a empezar, sin agenda, sin ataduras, solo
con un rumbo que fluye como la vida y una maleta llena de confianza en
la sabiduría de las casualidades que están por llegar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-nslpVf9z_e8/TqqQYQ3RJ0I/AAAAAAAAExQ/k9hLzrpkgRI/s1600/img002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="http://2.bp.blogspot.com/-nslpVf9z_e8/TqqQYQ3RJ0I/AAAAAAAAExQ/k9hLzrpkgRI/s320/img002.jpg" width="320" /></a></div>
Águilas es
la ultima ciudad de Murcia antes de entrar en Almería. Llegue cabalgando
unas olas muy energéticas. Al entrar a la bahía del puerto hay dos
veleros anclados que se asombran de mi aparición y insisten en que tome
una cerveza con ellos. Acepto todo y las ganas que tengo de pisar
tierra. Uno de los barcos se llama doña Pepa, igual que mi queridísima
bisabuela, y me llena el kayak de comida el bueno de Hernesto! Tengo la
sensación que nos volveremos a encontrar amigo! Por fin llego al puerto
donde Javi me trata muy muy bien, pero es un despistado y aun no me ha
mandado la foto que me prometió. Y para celebrar mi ultima noche en
Murcia paso por el bar/chiringuito mas enrollado de todo Águilas que se
encuentra en el puerto. La Juani, la Silvia, la Paula, el Alonso y el
Santi me ofrecen un buen pescado y un mojito que esta de muerte. Salud y
hasta la próxima Murcia!Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-88603864189448496782011-10-25T18:39:00.000+02:002011-10-25T18:39:58.827+02:00Recordant el diari: el camí continua per València<b>Una manera interessant de pescar i de fer amics</b><br />
<br />
La primera persona que hem saluda al desembarcar en terres
valencianes ho fa de una manera molt especial: es una noieta de 4 o 5
anys que hem tira pedretes des de la terrassa del restaurant que dona a la
platja i fa diana al meu kayak mentre jo intento sense èxit pescar
(primer durant tot el dia al curri, desprès damunt del kayak, i al final
ja desesperadament des de terra). Les pedres van augmentant de mida i ja
no nomes apunta al kayak , sinó també a mi. <br />
<br />
Penso en les dues maneres de resoldre el conflicte: primer anant al
restaurant i fotre quatre crits als pares, i segona, amb una mica de
energia positiva, alegria i creativitat. La primera manera mai m'ha
agradat, i la segona la trobo molt mes interessant. Així que agafo una
de les petxines que he anat recollint pel camí, i li poso un cordill.
Pujó al restaurant i busco a la nena que ja estava recollint mes pedres
per al següent bombardeig. Quant es gira i hem veu li ofereixo el meu
millor somriure i li ensenyo la petxina. Tot seguit li proposo un
tracte: ella es pot quedar amb la petxina si deixa de tirar-me pedres.
Accepta encantada :)<br />
<br />
Torno a lo meu, però el peix continua sense picar. Al cap d'una
estona s'acosta una senyora cap a mi, i la nena al seu costat. Es la
seva mare que m'abrasa efusivament, hem dona mil gracies i m'ofereix
sentar-me amb elles dalt al restaurant. La nena es diu Ona, la mare
Mireia, i també hi ha la avia que es diu Antònia. La Ona ha passat de
tirar-me pedres a ferme petons i abrasades i juguem junts mentre xerrem
de les nostres vides amb la Mireia i la Antònia tot prenent una copa
d'un bon vi blanc i unes estupendes sardines. Molt agraït!<br />
Al final el peix ha vingut d' on menys m'ho esperava, i a la vegada he
conegut a persones meravelloses amb un gran cor. Reflexiono sobre "el
donar sense esperar res a canvi" que tantes i tantes vegades es present
en aquest viatge (en les dues direccions) i de les seves conseqüencies
imprevisibles i sorprenents, però sempre enriquidores i positives, ja
que sorgeix de una bona intenció, i això sempre te premi d'una manera o
un altre.<br />
<br />
<b>Peñíscola 8 anys desprès</b><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-PYSALK2tmyc/TmY8mBjldsI/AAAAAAAAEXg/dRPMJRZr7rY/s1600/r001-007.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-PYSALK2tmyc/TmY8mBjldsI/AAAAAAAAEXg/dRPMJRZr7rY/s400/r001-007.jpg" width="270" /></a>Peñíscola
marca un abans i un desprès en la nostre colla d'amics. Evidentment hi
van haver-hi algunes escapades abans, com les mítiques Megapartys o les
sortides boges per Blanes, i altres viatges humils desprès com Ibiza,
Alboraia, Llívia o Galícia. Però Peñíscola va ser especial no nomes per
ser el primer viatge pel nostre conte, sinó perquè també ens ho varem
passar molt i molt bé. Aixi que al passar remant per a aquella platja
hem van entrar les ganes de tornar a veure les cases en les que vem
estar ara fa uns anys. Hem va costar una mica de trobar però al final ho
vaig aconseguir i m'hi vaig fer una foto per demostrar-ho
(malauradament la càmera estava trencada i s'hi troba aquesta línia
blanca al mig)<br />
<br />
Molts records i bons moments!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Vaig continuar remant fins al casc antic
de Peñíscola, on s'hi troba un granollerí, l'Aleix, que porta un dels
locals més emblemàtics de la ciutat ara mateix: entreDOSaguas. Un dels
seus millors cambrers, en Carlos, prepara uns xupitos que estan
bonissims, tan bons que els ha batejat com a "toma pan y moja". Aixi que
la nit va anar com va anar. Al final de la visita a Peñíscola i amb
una mica de ressaca vaig ferme una foto amb aquests cracs i la resta del
equip, que els hi estic molt agraït!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-0iOm69MXDGA/To7cvWXIOTI/AAAAAAAAEbo/64voBtuGg-k/s1600/r001-008.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="http://2.bp.blogspot.com/-0iOm69MXDGA/To7cvWXIOTI/AAAAAAAAEbo/64voBtuGg-k/s400/r001-008.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-30044601290107390742011-10-19T15:46:00.001+02:002011-11-04T01:09:48.762+01:00fotos - València i Múrcia<a href="https://plus.google.com/u/0/photos/115727997122337108667/albums/5664841421081468161/5660707287297349394" target="_blank">Àlbum</a>
amb fotos de la costa de València i Múrcia. A la càmera no li va senta
bé el segon carret i les fotos estan firmades amb una ralla blanca ben
maca.<br />
<br />
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5664841421081468161%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCOeBhbmPr6_kpQE%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6030100412028323669.post-45264311150902247762011-10-19T15:46:00.000+02:002011-11-04T01:10:01.634+01:00fotos - Costa Daurada<a href="https://picasaweb.google.com/115727997122337108667/GramyegeKayakCostaDaurada?authkey=Gv1sRgCPfZl-PI99LHQQ#slideshow/5665162130071349186" target="_blank">Aqui</a> hi han algunes fotos que hem van fer els meus tiets. En Joan i la Marga al passar per Badalona, i el Xavi i la Rosa fent parada per Cambrils.<br />
<a href="http://www.blogger.com/goog_905321072"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<embed flashvars="host=picasaweb.google.com&hl=es&feat=flashalbum&RGB=0x000000&feed=https%3A%2F%2Fpicasaweb.google.com%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsergibasoli%2Falbumid%2F5644763884092618113%3Falt%3Drss%26kind%3Dphoto%26authkey%3DGv1sRgCPfZl-PI99LHQQ%26hl%3Des" height="400" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" src="https://picasaweb.google.com/s/c/bin/slideshow.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="600"></embed>Sergi Basolihttp://www.blogger.com/profile/01998164188764478594noreply@blogger.com0